L’Institut Coordenadas adverteix del risc per a 9.000 milions d’inversió en centres de dades

L’Institut Coordenadas de Governança i Economia Aplicada considera que el reial decret de centres de dades que el Govern preveu aprovar les pròximes setmanes, amb les Corts ja dissoltes, “perjudica Espanya com a país en deu dimensions”, i reclama que la decisió quedi en mans de l’Executiu que surti de les eleccions generals del 29 de novembre.

Així ho recull el seu informe ‘El cost país del decret de centres de dades: 10 impactes negatius’, en què reconeix que l’objectiu declarat de la norma, ordenar el desplegament i protegir la xarxa, és “legítim”, però qüestiona “el seu disseny, el seu calendari i la seva forma d’aprovació”.

El projecte, sotmès a audiència pública entre el 27 d’agost i el 10 de setembre, condiciona l’accés a la xarxa de tot centre de més d’1 MW a quatre exigències acumulades: un 80% de consum renovable nou casat hora a hora, amb plantes posades en marxa com a màxim 18 mesos abans; la classe A europea d’eficiència energètica i hídrica; un operador establert a la UE amb dades operatives en territori comunitari, i recàrrecs de fins al 500% sobre peatges i càrrecs, amb la pèrdua del permís com a sanció última.

L’Institut recorda que la CNMC comparteix l’objectiu però demana refer gairebé tots els instruments, i que la patronal SpainDC xifra en 9.000 milions d’euros la inversió que tres operadors internacionals frenarien si el text s’aprova tal com està. El sector estima que pot mobilitzar 66.900 milions d’euros fins al 2030 i generar més de 16.000 llocs de treball.

Entre els deu impactes, l’informe assenyala la inversió estrangera, la seguretat jurídica, la qualitat institucional, el sistema elèctric (Espanya va registrar gairebé 600 hores de preus negatius en el primer semestre), l’aigua i el clima, la competència i el mercat únic, la sobirania digital, l’estratègia d’intel·ligència artificial, la cohesió territorial de comunitats com Aragó, Castella i Lleó, Extremadura o Castella-la Manxa, i la posició d’Espanya a Europa.

PRECEDENT DE LES RENOVABLES

L’Institut compara la situació amb les retallades retroactives a les renovables entre el 2010 i el 2014, que han suposat més de 2.310 milions d’euros reconeguts en laudes, interessos i costes, 13 sentències als Estats Units que obliguen a executar laudes per prop de 935 milions i embargaments encara en curs.

“Espanya ja ha pagat molt car canviar les regles a mig partit. Les renovables ens van ensenyar que la inseguretat jurídica no surt de franc: es paga en laudes, en embargaments i en reputació durant dècades”, afirma Jesús Sánchez Lámbas, vicepresident executiu de l’Institut Coordenadas. “Ordenar el desplegament dels centres de dades és necessari, però fer-ho per decret, per via d’urgència i amb les Corts dissoltes és repetir l’error”, afegeix.

Sánchez Lámbas demana que el Govern deixi aquesta decisió “a qui surti de les urnes” i que es construeixi “amb consens polític, amb acords del sector, amb la taula sectorial de les comunitats autònomes i amb Brussel·les”. “El que està en joc no és una indústria: és el model regulador espanyol”, subratlla.

SET RECOMANACIONS

Si finalment s’aprova, l’Institut proposa exigir renovable addicional només en les hores sense excedent; ampliar a 36 mesos la finestra per a la generació associada, amb una senda gradual fins al 2030; reconèixer l’emmagatzematge i la gestió de la demanda; prioritzar l’aigua amb un llindar hídric exigent i un altre d’elèctric més flexible; separar la connexió a la xarxa de les sancions; respectar el marc europeu, i assolir un pacte d’Estat digital entre Govern, comunitats autònomes i sector. “Ordenar sí; tancar la porta a les infraestructures tecnològiques del futur i a 66.900 milions en precampanya, no”, conclou l’informe.