La mentoria social redueix l’aïllament associat al racisme

Un estudi impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i la Universitat de Girona revela la importància d’aquest tipus d’intervenció per preservar els vincles d’inclusió de les persones migrants amb la societat d’acollida.

El racisme i la discriminació quotidiana no només generen injustícia, també perjudiquen el benestar psicològic de les persones migrants racialitzades, erosionen el seu sentit de pertinença i augmenten el risc d’aïllament social. A més, aquesta pressió es combina amb el dol migratori, la precarietat i la distància cultural, fet que configura un escenari d’alta vulnerabilitat psicosocial.

En aquest context, l’estudi Mentoria social, benestar i salut mental en persones migrants racialitzades, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i la Universitat de Girona, conclou que la mentoria social contribueix a frenar la correlació entre racisme i solitud, augmenta l’esperança i ajuda a preservar els vincles d’inclusió amb la societat d’acollida, vincles que, sense intervenció, tendeixen a deteriorar-se. La investigació, realitzada per Òscar Prieto Flores i Eila Prats Brugat, de la Universitat de Girona, i Isabel Gutiérrez Pedemonte i Raquel Carrión Alfonso, de la Coordinadora de Mentoria Social, té l’objectiu d’analitzar l’impacte d’aquest tipus d’intervencions com a eina de suport a les persones migrants afectades pel racisme. En l’estudi, les indagacions han revelat que la mentoria no augmenta el benestar de manera general, però actua com un factor protector davant de la discriminació, ja que evita que aquesta deteriori el benestar psicològic.

Esperança i vincles amb la societat d’acollida

Els programes de mentoria social, àmpliament desenvolupats com a estratègia d’inclusió de joves migrants i refugiats, parteixen del supòsit que l’enfortiment dels vincles de confiança pot actuar com un escut protector davant de les experiències d’exclusió i discriminació. Aquest estudi avalua aquesta hipòtesi analitzant, d’una banda, si la participació en un programa de mentoria s’associa amb millores en el benestar i, de l’altra, si també modifica la relació entre les experiències de racisme i el benestar. Per fer-ho, s’analitzen les diferències entre un grup participant en un programa de mentoria i un grup de comparació sense mentoria pel que fa a la composició de la seva xarxa personal de confiança i a vuit dimensions del benestar: salut mental, esperança, autoestima, solitud, suport social, sentit de pertinença, qualitat de vida i discriminació percebuda.

La investigació, en la qual van participar un total de 157 joves migrants racialitzats, principalment procedents d’Àfrica, Europa de l’Est i Amèrica Llatina, indica que, si bé el benestar general va evolucionar de la mateixa manera tant en el grup de mentoria com en el grup sense intervenció, s’observa una diferència en la manera en què tots dos grups van afrontar el racisme. En el grup sense intervenció, a mesura que augmentava la discriminació percebuda també ho feia la sensació de solitud. En canvi, en el grup de mentoria, la discriminació percebuda ja no es va traduir en un increment de l’aïllament social. Això indica que la mentoria no elimina el racisme, però sí que neutralitza una de les seves principals conseqüències: l’aïllament social. Aquesta pauta és coherent amb investigacions prèvies que demostren que el sentit de comunitat i els vincles de suport poden moderar l’impacte de la discriminació en el benestar de les persones migrants. Així, els autors expliquen que «quan es pateix discriminació diàriament, aquesta tendeix a normalitzar-se, però quan l’experiència es comparteix amb algú que s’alarma davant d’aquesta injustícia, la discriminació deixa de percebre’s com un fet inevitable».

D’altra banda, l’anàlisi destaca que la discriminació sol impulsar les persones afectades a relacionar-se més amb la seva pròpia comunitat. «És una resposta comprensible, ja que la persona busca suport allà on se sent reconeguda, però això també pot comportar conseqüències negatives, com ara la reducció de l’accés als recursos i oportunitats que ofereix la societat d’acollida, i amb el temps debilita les xarxes de suport interètniques», subratllen els investigadors. En el grup de control, aquesta tendència és significativa: durant l’estudi, els vincles amb persones autòctones van disminuir del 45 % al 32 %, mentre que els qui van participar en programes de mentoria van mantenir una xarxa diversa, fins i tot quan l’entorn era hostil.

Un nexe que perdura i genera comunitat

Respecte a la relació amb la persona mentora, l’estudi destaca que el vincle persisteix després del programa. En concret, tres mesos després, el 81 % dels participants el mantenen en la seva xarxa de confiança i el 90 % declaren un contacte actiu. L’efecte s’associa amb la relació de confiança entre la persona mentora i la participant, fet que apunta a la importància de prioritzar l’acompanyament emocional davant del suport instrumental en el disseny dels programes. A més, la mentoria genera un capital social entre iguals inesperat: el 58 % manté el contacte amb persones conegudes a través del programa, davant del 30 % del grup de control.

Tanmateix, el document assenyala dos elements que convé tenir en compte en la gestió dels programes de mentoria social. D’una banda, el risc que el sentit de pertinença se sostingui principalment en la intervenció i no en una xarxa de suport pròpia; per això, els investigadors recomanen que els programes reforcin les xarxes socials de suport pròpies per sostenir els efectes al llarg del temps. De l’altra, la possible aparició de malestar emocional durant la intervenció; això es deu al fet que l’espai de confiança generat pot afavorir l’aflorament d’experiències i emocions vinculades tant a les situacions de racisme en la societat d’acollida com a vivències traumàtiques prèvies.

La calidesa emocional i la continuïtat com a pilars de la mentoria

La investigació també fa algunes recomanacions per al disseny, la implementació i el suport institucional dels programes de mentoria. En aquest sentit, els autors precisen que, en la formació i la selecció de mentors, cal prioritzar la calidesa emocional per damunt del capital professional o cultural, així com incorporar formació sobre el racisme i el trauma migratori. Pel que fa a la gestió dels programes, recomanen dissenyar un acompanyament específic per a la fase de tancament, promoure activament la connexió entre els participants i afavorir que els vincles generats durant la mentoria s’integrin en les seves relacions quotidianes. Pel que fa a les entitats finançadores i a l’Administració pública, els resultats posen de manifest la importància de finançar seguiments longitudinals, reconèixer la mentoria com una intervenció que contribueix tant a la salut mental com a la cohesió social i actuar també en els entorns on el racisme continua manifestant-se.

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” és un espai d’anàlisi, debat i reflexió que estudia els canvis que es produeixen en la societat i divulga el coneixement de les ciències socials per afavorir l’enriquiment del debat públic informat.