Tenir SOMP no impedeix ser mare i el tractament s’ha d’individualitzar

La Síndrome Ovàrica Metabòlica PoliEndocrina (SOMP), abans coneguda com a síndrome d’ovari poliquístic (SOP), continua envoltada de falses creences, especialment al voltant del seu impacte sobre la fertilitat. Tenir-la no significa ser infèrtil, tampoc implica que totes les dones hagin de tenir dificultats per aconseguir un embaràs ni que existeixi un únic tractament per aconseguir-lo.

Així ho va explicar la doctora Pilar Alamá, ginecòloga i directora de la Unitat d’Ovodonació d’IVI Valencia, amb motiu del Dia Mundial del SOMP, qui va assenyalar que el mateix canvi de denominació busca reflectir millor que es tracta d’una condició hormonal, metabòlica i reproductiva, i no simplement de la presència de “quists als ovaris”.

Un dels principals mites que acompanyen el diagnòstic és pensar que una dona amb SOMP no podrà ser mare. “Tenir SOMP no significa ser estèril. Moltes dones ovulen espontàniament i aconsegueixen un embaràs de manera natural”, va afirmar la doctora Alamá.

Quan existeixen dificultats per concebre, el problema més freqüent és l’alteració de l’ovulació. En algunes dones creixen diversos fol·licles petits, però no se selecciona de manera regular un fol·licle dominant que alliberi un òvul, per la qual cosa l’ovulació pot ser irregular o fins i tot no produir-se durant alguns mesos.

També és freqüent associar automàticament el SOMP amb obesitat o resistència a la insulina. Tanmateix, no totes les pacients presenten aquestes alteracions. En aquelles que sí que les tenen, els factors metabòlics poden afavorir un excés d’andrògens i dificultar encara més l’ovulació.

“No totes les dones amb SOMP tenen obesitat ni resistència a la insulina, per la qual cosa el tractament s’ha d’individualitzar valorant quin component és el dominant en cada dona”, va explicar l’especialista.

Per això, el diagnòstic tampoc té el mateix impacte reproductiu en totes les pacients. “La infertilitat associada al SOMP sol respondre molt bé al tractament. El missatge clau és clar: SOMP no equival a ‘no podré tenir fills’”, va afegir.

ABORDATGE ADAPTAT

Un altre dels mites habituals és pensar que, si l’embaràs no arriba, l’única alternativa és recórrer directament a una fecundació in vitro. La realitat, segons la doctora, és que la medicina reproductiva disposa de diferents opcions i permet adaptar l’abordatge a les característiques de cada dona.

Abans d’establir un tractament es valoren factors com l’edat, el temps de cerca de l’embaràs, la regularitat de l’ovulació, la reserva ovàrica i, quan correspon, la permeabilitat de les trompes i el semen de la parella.

En algunes pacients, millorar determinats hàbits i optimitzar el pes pot afavorir l’ovulació. Quan el principal problema és l’anovulació, es pot plantejar la inducció de l’ovulació, mentre que en altres casos l’edat, un factor tubàric o masculí, el temps d’infertilitat o tractaments previs poden fer recomanable una fecundació in vitro.

“No existeix un únic tractament per a totes les dones amb SOMP: l’elecció entre millorar l’estil de vida, induir l’ovulació o recórrer a tècniques de reproducció assistida depèn de les característiques i necessitats de cada cas”, va assenyalar Alamá.

També és un mite considerar que el diagnòstic de SOMP suposa, per si sol, una raó per congelar òvuls. Moltes d’aquestes dones presenten una reserva ovàrica elevada, però això no evita l’efecte de l’edat sobre la qualitat ovocitària.

Per això, la decisió de vitrificar s’ha de prendre atenent fonamentalment a l’edat, el temps que es preveu retardar la maternitat, el desig de tenir un o diversos fills, la reserva ovàrica i les circumstàncies personals o mèdiques de cada dona.