Madrid, 3 de març de 2026. El president de 65YMÁS, Fernando Ónega (Mosteiro, Pol, Lugo, 15 de juny de 1947- 3 de març de 2026), el cronista imprescindible des dels primers temps de la Transició espanyola, una de les veus més escoltades i respectades pel seu rigor i la seva neutralitat i líder de la revolució sènior, ha mort aquest dimarts als 78 anys d’edat.
En aquests moments de profund dolor, els seus companys i companyes de 65YMÁS traslladem el nostre més sentit condol a la seva esposa Ángela, als seus fills Fernando, Cristina i Sonsoles Ónega (als quals va transmetre l’amor pel periodisme i el compromís amb la paraula ben dita i l’anàlisi serena), als seus amics i a tots els professionals que van compartir amb ell camí i vocació.
Els qui formem part de 65YMÁS perdem avui el nostre president, el nostre mestre i el nostre referent moral. Espanya perd un dels seus grans cronistes. Galícia, un fill orgullós de la seva terra. I el periodisme, un dels seus servidors més lleials.
El president de 65YMÁS, Fernando Ónega (Mosteiro, Pol, Lugo, 15 de juny de 1947- 3 de març de 2026), el cronista imprescindible des dels primers temps de la Transició espanyola, una de les veus més escoltades i respectades pel seu rigor i la seva neutralitat i líder de la revolució sènior, ens ha deixat. Ónega ha mort aquest dimarts als 78 anys.
“Jo era un nen de poble, fill de pares agricultors. El meu pare tenia una ràdio amb la qual jo escoltava Radio Pirenaica i Radio Moscú” (totes dues clandestines), recordava Fernando Ónega, que ell mateix es definia com a “periodista i gallec, no sé en quin ordre…”, i explicava que la seva vocació periodística va enlairar-se quan va decaure la de seminarista: va sortir del seminari amb 15 anys i va començar, gràcies al seu germà, a escriure una pàgina setmanal al diari El Progreso de Lugo, des d’on va aconseguir entrevistar a “tot artista que passava pel Gran Teatro”.
Des d’aquells inicis i fins al seu últim alè vital, la dedicació i l’amor pel periodisme de Fernando Ónega van continuar molt vius, i així ho ha transmès a la següent generació. Dels seus tres fills, Fernando (el petit), Cristina i Sonsoles Ónega, les dues últimes són comunicadores amb àmplies carreres, vinculades en gran part a la televisió.
A la seva Galícia natal va començar Ónega la seva carrera, però seria a Madrid on es convertiria en meteòrica, i en pocs anys va arribar a ser director de premsa de la Presidència del Govern d’Adolfo Suárez, sent l’autor de bona part dels seus discursos, entre ells l’emblemàtic Puedo prometer y prometo.
Un discurs que ha transcendit com un dels símbols de la Transició i va acabar inspirant la secció diària que el periodista gallec va mantenir durant 30 anys a Más de uno, el programa de ràdio de Carlos Alsina, anomenada Puedo opinar y opino.
Dels esdeveniments crucials de la Transició que va presenciar, del que va veure, sentir i segurament callar, en va deixar constància al seu llibre Puedo prometer y prometo: Mis años con Adolfo Suárez (Plaza y Janés, 2013), una obra a mig camí entre la biografia i la crònica.
“No he gaudit d’un sol pont en tota la meva vida”
Resumir la seva extensa i fructífera carrera professional és gairebé impossible.
A la ràdio, va inaugurar el comentari polític el maig de 1978 al programa Hora 25 de la Cadena SER. Després va ser director d’informatius de la Cadena SER i de la Cadena COPE, a més de director general d’Onda Cero.
També va col·laborar amb Luis del Olmo durant 17 anys, amb Carlos Herrera i, des d’abril de 2015 fins a setembre de 2022, als programes Más de uno i La Brújula.
La curiositat i l’atreviment van marcar la trajectòria d’aquest periodista tot terreny, com demostra que des del 2019 fos president de 65YMÁS.
El 2020 va rebre el seu tercer Premi Ondas, aquesta vegada a la trajectòria professional.
Un premi en reconeixement dels seus gairebé 40 anys d’anàlisi polític diari a la ràdio.
Retirar-se dels micròfons diaris no va significar retirar-se del periodisme.
President del diari 65YMÁS des del seu naixement, fa més de 7 anys, Ónega ha estat clau per al seu desenvolupament.
Des d’aquesta posició, Fernando Ónega va liderar la revolució dels sènior.
“Estem complint una funció social rellevant. Ens hem proposat escoltar i donar veu als sènior, el 20% de la població.”
La metodologia basada en la tècnica de test, una planificació estratègica i l’equilibri emocional, les…
La Comissió de Secretaris de la CCS aborda a la Universidad de La Rioja la…
Espanya puja al podi ferroviari mundial: quatre empreses entre els gegants globals, segons Forbes En…
Durant dècades, la investigació biomèdica ha pres el cos masculí com a referència, cosa que…
Predicció del Temps per Gavà - 4 de març de 2026 Avui, a Gavà, tindrem…
La guerra a l’Iran no és només un conflicte llunyà al mapa, sinó que amenaça…
Esta web usa cookies.