
ACN Barcelona – El pes dels treballadors de baixa laboral s’ha duplicat des del 2010 i se situa en el 5,5% del total d’assalariats. Segons dades de la Seguretat Social només tenint en compte els empleats en règim general de baixa per malalties o accidents no relacionats amb l’activitat laboral, la xifra era del 2,78% fa 16 anys, mentre que l’any passat es va situar en el 5,5% fins al novembre. Ara bé, segons les xifres consultades per l’ACN coincidint amb el recent debat sobre les baixes, la durada mitjana de les incapacitats temporals s’ha mantingut estable l’última dècada al voltant d’un mes. El 2025 era de 27 dies, 12 per sota de la mitjana estatal. Entre els autònoms les baixes ascendeixen a 84 dies de mitjana, també en la línia dels últims anys.
Les dades arriben pocs dies després que el Govern anunciés diumenge passat que està promovent proves pilot als centres d’atenció primària (CAP) amb l’objectiu de reduir el temps de diagnòstic de les persones en situació de baixa. Consistiran en incentius per als centres que aconsegueixin escurçar la durada d’aquestes baixes resolent més ràpidament el diagnòstic dels pacients. Malgrat que la mesura aixequés crítiques per part del sindicat Metges de Catalunya (MC), i també de partits com la CUP i els comuns, l’executiu es va refermar dimarts en el projecte.
A final de novembre del 2025, l’últim mes amb dades, 189.744 assalariats estaven de baixa per contingències comunes –és a dir, per causes fora de l’activitat laboral–. Es tracta d’una xifra més alta que a finals del 2024 i la resta d’anys precedents en, com a mínim, les últimes dues dècades, per bé que el nombre d’assalariats totals també va a l’alça encara que no al mateix ritme.
Així, si l’any 2010 el percentatge de treballadors que s’havien demanat la baixa era del 2,8% i la xifra es va mantenir en nivells lleugerament inferiors els següents anys, a partir del 2016 va créixer fins al 3%. Des de llavors, no ha parat d’anar a l’alça –deixant de banda l’anomalia de la covid, marcada pels ERTO– fins a arribar al 5,5% a qui se’ls va emetre la incapacitat temporal el novembre de l’any passat. La prevalença, és a dir, les persones que tenien una baixa en vigor a finals d’aquell mateix mes independentment de quan se’ls va atorgar, era del 5,7%, una xifra que també més que duplica el 2,7% del 2010. Les xifres de les últimes dues dècades, des d’abans de la crisi del 2008, en general mostren que la bonança econòmica sol anar acompanyada de més pes de les baixes, i viceversa quan l’economia recula.
Amb tot, el nombre de dies d’absència laboral per motius mèdics no s’ha mogut excessivament en els últims vint anys, sempre a l’entorn d’un mes. Si bé l’any 2010 el temps era de 35 dies entre els assalariats per contingències comunes, en l’última dècada sempre s’ha mogut entre els 25 i els 30 dies, amb l’excepció dels atípics 2020 i 2021, en què es va arribar a 37 dies.
Per demarcacions i en comparació amb altres CCAA
Per demarcacions, Barcelona se situa al llarg dels anys lleugerament per sota de la resta, amb 26,7 dies el novembre del 2025. Lleida, en canvi, tradicionalment està per sobre de la resta de territoris, amb 29,9 dies el mateix mes. Alhora, les comarques gironines es van situar en els 28,9 dies i les baixes a Tarragona i Ebre, en els 28,8 dies.
En canvi, pel que fa a la incidència mitjana d’incapacitats temporals mensuals, Barcelona encapçala el rànquing (5,6% dels treballadors), mentre que Lleida el tanca (4,5%) el novembre passat.
En la comparació amb la resta de l’Estat, Catalunya se situa significativament per sota de la mitjana estatal en durada mitjana de cada baixa. Els 27 dies del país són 12 dies menys que el conjunt d’Espanya i, de fet, el novembre passat Catalunya va ser la segona comunitat autònoma amb unes baixes més curtes, només per sobre de Navarra (26,8). La duració a altres comunitats molt poblades com Andalusia (48), Madrid (33) o bé el País Valencià (51) queden clarament per sobre.
En pes de persones de baixa sobre el total, però, Catalunya se situa en segon lloc (5,5%), per sota de Navarra (5,8%), totes dues per sobre del 3,9% que marca la mitjana estatal. És a dir, en els dos casos, hi ha més baixes que a la resta de territoris però s’allarguen menys temps.
Baixes més llargues entre els autònoms, però molt menys freqüents
Pel que fa als treballadors autònoms, els 84 dies de mitjana a Catalunya representen una xifra més alta que entre els que treballen per compte aliè, però es tracta d’una dinàmica recurrent i estable els últims anys. La proporció dels qui s’agafen la baixa per contingències comunes entre els autònoms, però, és molt més baixa que entre la resta, ja que al novembre se la van demanar l’1,1% del total.
- Et Recomanem -
