La Virreina acull la mostra més gran dedicada mai a Jean-Luc Godard, “el cineasta més polític”

ACN Barcelona – La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona acull des d’aquest divendres ‘La fraternitat’ de les metàfores’, la retrospectiva més important que s’ha dedicat mai al cineasta francès Jean-Luc Godard. La mostra repassa la seva trajectòria a través de quaderns de rodatges, dossiers de premsa, imatges dels rodatges i 52 projeccions de fragments de la seva extensa filmografia. En totes elles hi ha una constant: la presència de les guerres del segle XX, que el van marcar, des de la segona guerra mundial a Palestina. En declaracions a l’ACN, el comissari de l’exposició, Manuel Asín, el descriu com el cineasta “més polític”, perquè “es va prendre seriosament el que pot suposar el cinema per a la societat” i per a l’organització col·lectiva.
La majoria dels materials de l’exposició, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Godard, són inèdits. Destaquen els 52 documents audiovisuals, nombrosos quaderns de rodatge del cineasta traspassat el 2022, a més d’arxius preparatoris per a publicacions com ‘Histoire(s) du Cinema’.

El títol de ‘La fraternitat de les imatges’ ve del que va expressar el mateix Jean-Luc Godard quan va veure imatges de la guerra civil espanyola en una pantalla de cinema a la França dels anys 50, encara marcada per la segona guerra mundial. També van marcar-lo les guerres colonials franceses (Indoxina i Algèria), la del Vietnam, la de l’antiga Iugoslàvia o el conflicte a Palestina.

En declaracions a l’ACN, el comissari de l’exposició, Manuel Asín, explica que han volgut que fos una mostra “oberta a qualsevol persona, fins i tot a algú que no pugui estar familiaritzat amb l’obra de Godard”. El descriu com “un dels artistes més rellevants dels últims 100 anys”, i afirma que “era necessari trobar un angle que acotés una iconografia present” a les seves més de 200 pel·lícules, com és la guerra.

“La guerra va ser per a ell una pedra de toc”, continua Asín, que assegura que l’ús de les metàfores vol evocar el vessant de Godard com “un dels grans pensadors de la imatge”, sobre “els seus usos i el seu abast”.

En aquest sentit, el comissari de l’exposició sosté que “és un dels cineastes que es va prendre més seriosament allò que el cinema pot suposar per a la societat, per a la polis, per a la nostra forma d’organitzar-nos entre nosaltres”. I rebla: “Ell estava a l’escala humana, a l’escala social, a la nostra escala. I creia que veritablement el cinema volia valer per a això”.

Fent un salt al present, encara marcat per la guerra, Manuel Asín destaca que “Godard mai no va veure les coses amb un optimisme ingenu”, sinó que tendia a la malenconia. “El món d’avui el veuria com veu sempre les coses, amb molta preocupació, amb la seriositat d’entendre el potencial destructiu d’allò que molts cops fem, però en el fons treball era una resposta i un intent de proposar alguna cosa”, conclou.

L’exposició sobre Jean-Luc Godard es podrà veure fins al 4 d’octubre d’aquest any. En paral·lel, en una altra sala, La Virreina també inaugura ‘Un munt de preguntes sense resposta’, d’Alex Reynolds i Robert M. Ochshorn. Es tracta d’una pel·lícula de 23 hores de preguntes formulades pels periodistes al Departament d’Estat dels Estats Units durant les rodes de premsa de l’administració Biden amb el genocidi de Palestina en curs.