La CBEH reuneix prop de 80 investigadors per millorar les polítiques d’habitatge

– Barcelona acollirà els dies 23 i 24 de novembre el Congrés Internacional d’Habitatge i Ciutat

La Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge (CBEH), creada el 2022, ha presentat aquest dilluns a la ciutat comtal les seves línies de treball per contribuir al desenvolupament de polítiques públiques d’habitatge basades en l’evidència científica. L’entitat, que compta amb una xarxa de prop de 80 investigadors, col·labora amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i diverses universitats per aportar diagnòstics i propostes que permetin afrontar la crisi de l’habitatge.

En l’acte de presentació, celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va posar en relleu el paper de la Càtedra com a espai de col·laboració entre universitats i administracions públiques per abordar els reptes de l’habitatge des d’una perspectiva multidisciplinària.

A aquesta trobada van assistir els codirectors de la Càtedra, Montserrat Pareja-Eastaway i Juli Ponce, de la Universitat de Barcelona (UB); David Hernández Falagán, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Josep Ferrer Riba, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Tots ells van posar el focus en la capacitat de la recerca universitària per analitzar les causes de la crisi de l’habitatge i aportar eines útils per a la presa de decisions.

“La força de la Càtedra és posar en comú el coneixement de quatre universitats i d’investigadors de diferents disciplines. Aquesta capacitat ens permet estudiar l’habitatge relacionant el mercat, la regulació, les transformacions urbanes i les condicions de vida de les persones”, va assenyalar Montserrat Pareja-Eastaway, de la Universitat de Barcelona (UB).

MIRADA TRANSDISCIPLINÀRIA

La CBEH connecta especialistes en Dret, Economia, Sociologia, Demografia, Arquitectura, Urbanisme, Salut Pública i Psicologia Ambiental. Aquesta mirada transdisciplinària permet relacionar les dificultats d’accés a l’habitatge amb els canvis en les llars, la segregació residencial, les desigualtats en salut o l’envelliment.

Entre els grups vinculats a la xarxa hi ha CRIT, especialitzat en transformació urbana i polítiques d’habitatge; Terripoc, centrat en territori, població i desigualtats, i Qurbis, dedicat a habitatge, ciutat i regeneració urbana. S’hi sumen grups com Greds-Emconet, sobre desigualtats en salut; GREL, sobre govern local, i PsicoSAO, sobre la relació entre les persones i l’entorn residencial, així com equips de dret patrimonial, demografia de l’habitatge i sensellarisme.

Aquesta diversitat permet estudiar com interactuen les dimensions jurídiques, econòmiques i socials de l’habitatge, i incorporar-les a l’anàlisi de les polítiques públiques, van destacar des de la CBEH.

SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA

Les línies de recerca de la Càtedra aborden la funció social de la propietat, la regulació dels habitatges d’ús turístic i del preu del lloguer, i el finançament de l’habitatge social, inclosos els models que incorporen inversió d’impacte. També plantegen mesures de simplificació administrativa i seguretat jurídica per agilitzar els tràmits en urbanisme i habitatge.

La innovació en polítiques públiques inclou l’exploració d’eines de les ciències del comportament per incentivar la mobilització d’habitatges buits, a partir d’experiències europees. Aquestes aportacions s’ofereixen per al debat i l’avaluació, distingint les propostes acadèmiques de la seva aplicació efectiva.

“El diàleg amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana permet connectar la recerca amb les necessitats de coneixement per dissenyar polítiques públiques: des de l’accés a l’habitatge assequible fins als instruments de regulació, el finançament i la gestió administrativa. La Càtedra aporta un espai acadèmic per estudiar aquestes qüestions amb rigor i independència”, van assenyalar.

L’intercanvi es concreta, entre altres vies, en la Comissió Mixta de seguiment amb les universitats i les administracions promotores. La CBEH també col·labora amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona en àmbits d’interès comú.

“La recerca pot ajudar les administracions a precisar els problemes, comparar alternatives i avaluar les decisions. El nostre paper és aportar coneixement rigorós i independent perquè les polítiques d’habitatge disposin d’una base més sòlida”, va explicar Juli Ponce, de la Universitat de Barcelona (UB).

CONGRÉS INTERNACIONAL

Des del 2022, la Càtedra ha impulsat la recerca, la formació i la divulgació. El 2023 va iniciar el programa de beques i ajuts, amb continuïtat el 2024, i publica documents i ‘working papers’, aquests últims en col·laboració amb Georgia State University. Aquesta activitat es complementa amb el Màster Habitatge i Ciutat, des del 2025, i el butlletí mensual Claves de Vivienda, impulsat el juliol del 2026.

La segona edició del Congrés Internacional d’Habitatge i Ciutat se celebrarà els dies 23 i 24 de novembre a l’Auditori de la UPF Management School, al carrer de Balmes, 134, de Barcelona. Donarà continuïtat a la primera edició, que va reunir 250 participants el maig del 2025, amb recerques sobre accés a l’habitatge, mercat residencial, transformació dels barris i polítiques públiques.