Els Mossos resolen més de mil investigacions d’accidents de trànsit des del 2014 amb les caixes negres dels vehicles

ACN Barcelona – Les dades de les ‘caixes negres’ dels vehicles s’han consolidat com una eina clau per resoldre accidents de trànsit, i els Mossos ja les han utilitzat en més d’un miler d’investigacions des del 2014. Ho ha explicat a l’ACN Francesc Parra, intendent cap de la Divisió d’Investigació Viària. Cada any es fan entre 150 i 200 extraccions, una xifra a l’alça des del 2024, quan Europa va començar a obligar els nous automòbils matriculats a registrar aquesta informació. La tecnologia s’usa per resoldre el 30% dels sinistres greus i mortals i, tot i que per si sola no constitueix una prova pericial definitiva, pot ser “determinant” per detectar excessos de velocitat punibles, imprudències o aclarir la trajectòria d’un vehicle abans de la col·lisió.
En qualsevol investigació policial, reconstruir què ha passat és sovint un trencaclosques en què cada peça compta. En els accidents de trànsit, aquesta tasca és especialment complexa: escenaris canviants, testimonis contradictoris i pocs segons decisius que cal reconstruir amb precisió. En aquest context, els Mossos d’Esquadra han incorporat en els darrers anys un aliat clau: les dades de les anomenades ‘caixes negres’ dels vehicles.

Aquests dispositius, integrats als sistemes electrònics dels automòbils, enregistren els cinc segons previs a una col·lisió -just abans que s’activin els airbags-, i permeten accedir a informació rellevant com la velocitat, l’ús i l’activació dels sistemes de seguretat, la pressió exercida sobre el pedal de fre i l’accelerador, el règim del motor o els darrers moviments del vehicle. Segons Francesc Parra, intendent cap de la Divisió d’Investigació Viària dels Mossos, es tracta d’un dispositiu que funciona com una mena de memòria que registra “paràmetres mecànics” i ajuda els investigadors a reconstruir amb més precisió què ha passat en els instants previs a un impacte.

“En tots els casos en què hi ha ferits greus o víctimes mortals intentem fer l’anàlisi i l’extracció de les dades”, ha explicat Parra, que ha detallat que, actualment, els Mossos utilitzen aquesta tecnologia en tres de cada deu sinistres d’aquesta tipologia. Ha indicat que la policia catalana fa anys que extreu aquestes dades dels cotxes que disposen de caixa negra, tot i que ha remarcat que la xifra ha crescut significativament en els darrers anys, situant-se entre 100 i 150 extraccions anuals. Així mateix, ha afegit que la tendència s’ha intensificat des del 2024, quan va entrar en vigor el Reglament Europeu 2019/2144, que obliga totes les marques a incorporar aquesta tecnologia a tots els nous models. “La previsió és que la xifra continuï incrementant-se, perquè la normativa és relativament recent”, ha apuntat el responsable d’investigació viària, que ha argumentat que “el volum de vehicles dels quals es podran extreure dades serà cada cop més elevat”.

Parra ha explicat que la informació que recullen les caixes negres en cap cas inclou “dades personals”. De fet, ha indicat que la normativa fins i tot obliga a no registrar els darrers dígits del bastidor del vehicle. Ha assenyalat que els Mossos, en qualitat de policia judicial, poden accedir al contingut, però que també ho poden fer les asseguradores, ja que, quan alguna de les parts interessades en fa el buidatge, el contingut no s’esborra, sinó que es manté a l’interior de l’aparell.

Una prova determinant en casos d’excés de velocitat i canvis de trajectòria

En aquest sentit, ha afirmat que els informes pericials derivats de l’anàlisi de les caixes negres no constitueixen “una prova pericial definitiva”, sinó que són un element més a tenir en compte en el procés judicial. Amb tot, ha admès que en determinats casos poden tenir un paper “determinant” per establir responsabilitats, especialment per detectar excessos de velocitat punibles o canvis de trajectòria imprevistos o sobtats.

Segons Parra, els cinc segons previs a l’impacte poden arribar a ser decisius a l’hora de resoldre alguns casos complexos. Ha posat com a exemple un sinistre sense ferits greus que va tenir lloc en un túnel de la C-32 i que, pocs minuts després, va derivar en un segon impacte, quan un altre turisme va col·lidir amb un dels vehicles accidentats i va ferir greument el seu conductor. L’home va explicar que la situació el va agafar per sorpresa i que no va tenir temps de reaccionar ni de frenar. Amb tot, la caixa negra va permetre determinar que, cinc segons abans del xoc, circulava a 151 km/h en un tram limitat a 80 i que, tot i frenar en el darrer moment, no va poder evitar l’impacte perquè anava a una velocitat excessiva. Aquests elements, segons els Mossos, contribueixen a establir amb més precisió el grau d’imprudència que pot imputar-se a un conductor.

En un altre cas, un turisme va encalçar un vehicle que circulava a baixa velocitat per una carretera convencional amb un carril per sentit. L’impacte va fer que el primer envaís el carril contrari, per on en aquell moment circulava un camió que el va escombrar i va causar la mort del conductor. Inicialment, tot apuntava a un excés de velocitat i a una conducció precipitada, amb estimacions d’uns 111 km/h en un tram limitat a 90. Tanmateix, les dades de la caixa negra van revelar un gir sobtat del volant del vehicle encalçat d’uns 30 graus en un tram pràcticament recte. En introduir aquestes dades al programa de reconstrucció de sinistres dels Mossos, la policia va concloure que aquest vehicle havia iniciat una sortida de via i que, posteriorment, s’havia reincorporat a la carretera de manera inesperada, creuant el separador.

Limitacions tècniques

Tot i que la informació que proporcionen les caixes negres representa un avenç important per resoldre aquesta mena d’accidents, Parra ha advertit que existeixen “limitacions tècniques” que, en alguns casos, fan impossible extreure les dades dels aparells. Una de les principals dificultats amb què es troben els investigadors és la manca d’homogeneïtzació en la manera com cada fabricant registra la informació. “Ens hem d’adaptar a cada marca per poder-hi accedir, descodificar el contingut i llegir-ne les dades”, ha explicat Parra, que ha remarcat que tant l’extracció com la interpretació poden arribar a ser molt complexes.

Ha vaticinat que, a llarg termini, l’augment dels sistemes d’assistència a la conducció i de tecnologies cada cop més avançades farà créixer encara més el volum d’informació disponible, fet que complicarà el procés d’anàlisi.

Per tot plegat, ha apostat perquè els fabricants de caixes negres homogeneïtzin els sistemes que utilitzen per emmagatzemar aquestes dades. “Tot el que sigui facilitar l’accés serà benvingut”, ha valorat.

En paral·lel, ha explicat que l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya està treballant per dissenyar formacions específiques per als agents de la divisió de trànsit. “La idea és adaptar-nos a aquestes noves necessitats i a tot el que està venint en l’àmbit tecnològic per poder estar a l’altura”, ha afirmat.