Exiliats a Barcelona fugint de Trump: “No ens sentíem segurs vivint als Estats Units”

ACN Barcelona – La tornada de Donald Trump a la Casa Blanca ara fa un any ha desencadenat la fuga de ciutadans dels Estats Units que temen la deriva ultraconservadora del país i els atacs a les minories. Barcelona ha acollit alguns d’aquests estatunidencs. “No ens sentíem segurs vivint als EUA”, expliquen a l’ACN la Chrys i en Benjamin Gorman, que van marxar d’Oregon un dia abans que Trump jurés el càrrec. Tenen una filla no binària i formen part de col·lectiu LGTBIQ+. En Serg, un americà d’origen cubà, no se sentia “immediatament en risc” per ser gai, però també va decidir marxar dels EUA perquè volia tenir una via de sortida per a la seva mare, una immigrant cubana, en cas que el govern l’intenti expulsar.
Inclús ell mateix té por: “Cada cop que passo per un aeroport penso que em segrestaran, que em posaran en una presó 48 hores sense comunicació, perquè on no es respecten les lleis no hi ha lleis”.

Els tres estatunidencs entrevistats per l’ACN estan satisfets amb la decisió de traslladar-se a Barcelona, on se senten respectats. “Viure en un país on tot està dissenyat per a la gent que hi viu i no per a cinc multimilionaris és estrany. No m’hi he acostumat”, confessa la Chrys.

Tot i això, segueixen amb preocupació la situació al seu país pel segon mandat de Trump. “Tenia veïns que són immigrants naturalitzats o que estan esperant per obtenir la green card o la residència i s’estan amagant a casa. Molts americans pateixen l’impacte del règim de Trump cada dia”, diu en Serg amb “el cor trencat”.

Trasllat a Barcelona per la tornada de Trump

“Cap de nosaltres, ni la nostra filla, ens sentíem segurs vivint als Estats Units durant un segon mandat de Trump”, explica Chrys Gorman a l’ACN. Ella i el seu marit Benjamin van marxar d’Oregon, a l’oest del país, just abans de la cerimònia d’inauguració del 20 de gener del 2025. En qüestió de dos mesos des de les eleccions, el novembre del 2024, la família va vendre totes les seves pertinences, inclosa la casa i els cotxes, i va mudar-se a l’altra banda de l’Atlàntic amb quatre maletes plenes de roba i llibres, tres gossos i dos gats.

Asseguren que si no haguessin marxat abans de l’Inauguration Day, la seva filla Frankie “no hauria pogut viatjar”. Una de les primeres ordres executives que va firmar Donald Trump en arribar a la Casa Blanca va ser invalidar els passaports de les persones no binàries i tots aquells documents oficials on el gènere no es correspongués amb l’assignat en néixer. “La Frankie i jo som part de la comunitat LGTBI. I també les dues som neurodivergents”, diu la Chrys. L’administració americana està “obertament en contra” d’aquests grups de persones, i sabia que seria el “primer col·lectiu que atacaria”. En canvi, diu que Espanya els ha tractat “de meravella”: tots tres van poder registrar-se per aconseguir un NIE sense cap dificultat. Per evitar problemes i una possible deportació, només han viatjat per territori espanyol. Estan preocupats per si a l’hora de travessar una frontera, els comenten que el passaport no és vàlid i els envien als Estats Units.

A l’hora de decidir la seva destinació, van considerar Mèxic, Paraguai, Uruguai, Portugal i Espanya. Com a escriptor, en Benjamin explica que es van acabar decantant per la capital catalana perquè és una ciutat “increïblement literària” i ell parla castellà, tot i que espera aprendre català aviat.

En el cas d’en Serg, ja feia temps que volia instal·lar-se a Espanya, on té lligams familiars. El retorn de Trump el va acabar de convèncer, especialment perquè vol tenir una via de sortida per a la seva mare, immigrant cubana i resident Miami. A més, creu que els atacs a les persones trans o la prohibició de llibres LGTBIQ+ a les escoles poden desencadenar una discriminació més àmplia a tota la comunitat gai. “No em sentia immediatament en risc, però sabem cap a on poden derivar els atacs”, afirma.

Les conseqüències del segons mandat de Trump ja s’estan notant al país, diu en Serg, però tem que els ciutadans no siguin conscients que són per les polítiques del republicà. “A la meva mare li han retallat els beneficis de Medicare i ella pensa que és culpa de la clínica i no de Donald Trump”.

Comparació amb Catalunya

Entre les coses que més ha sobtat a la Chrys i en Benjamin durant aquest primer any a Barcelona és que poden expressar-se lliurement. Aquesta va ser també una de les “motivacions” per escollir el territori català, perquè com a autors i editors d’històries “clarament antifeixistes” volien continuar publicant-les “sense por a la censura ni a les represàlies”. Ara poden tenir penjada una bandera LGTBI al balcó de casa “sense passar por” i veuen com “un canvi agradable” que la gent no vagi pel carrer amb pistoles. Mesos després encara se sorprenen per la facilitat de poder anar caminant a tot arreu i de com la ciutat està de preparada per a les mascotes. “Viure en un país on tot està dissenyat per a la gent que hi viu i no per a cinc multimilionaris és estrany. No m’hi he acostumat”, confessa la Chrys.

“Encara que algunes regions a Catalunya són més conservadores que la ciutat de Barcelona, no he notat cap animositat. Jo espero que aquesta noció de respecte a l’individu per al benefici de la comunitat es mantingui”, confia en Serg, conscient que els postulats de Trump també els defensen partits com Vox a Espanya. Ell també està content amb la decisió de venir a Barcelona, però admet que és “difícil” veure “l’estrès i el temor” que pateixen els seus familiars i amics als EUA: “Se’m trenca el cor”.

Futur als EUA

Si algun dia la Chrys i en Benjamin haguessin de tornar a casa, no seria perquè l’administració Trump ha acabat i tot “ha millorat màgicament”, sinó perquè la seva empresa editora en propietat necessita la seva presència física. “Donald Trump no viurà sempre”, sentència en Benjamin, però avisa que “les conseqüències d’aquest règim” s’allargaran durant molts anys perquè alguns dels “danys” són generacionals. Si fos possible, ell viuria a Catalunya per sempre. Per a ell “Trump no és el problema”, sinó un “símptoma d’un càncer molt arrelat” i es pregunta quina és la cultura dels EUA que permet que el feixisme creixi. Considera que el país nord-americà hauria d’abordar aquestes disjuntives, perquè si no ho fa, aleshores no serà “un país segur per a viure-hi”.

També en Serg es mostra pessimista: espera que els americans expressin una voluntat de canvi en les eleccions de mig mandat a finals d’any, però creu que els EUA no tindran unes eleccions “justes fins d’aquí almenys dues generacions”. Ell té un “enorme estima i gratitud” cap als EUA, que van donar “una oportunitat de llibertat” als seus pares cubans, i precisament per això està tant “trist” veient el que està passant al seu país.