Eudald Espluga publica l’assaig ‘Imaginar la fi’, que converteix l’apocalipsi en un terreny des d’on abordar la realitat

ACN Barcelona – Eudald Espluga (Girona, 1990) ha publicat ‘Imaginar la fi’ (Raig Verd), un assaig que converteix l’apocalipsi en un terreny des d’on abordar la realitat. L’obra dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per fugir de la idea d’un col·lapse inevitable. En comptes d’això – i sense deixar de banda el fet que la societat es troba en una fase de transformació irreversible – busca unes narratives més emancipadores i centrades en l’acció col·lectiva. “Només si ens reapropiem dels llenguatges al voltant de la fi del món, els extirpem de les mans de l’extrema dreta i canviem els marcs d’acció, podrem avançar cap a unes solucions polítiques possibles que ja tenim a les nostres mans”, sosté.
La llavors de l’assaig sorgeix de la preocupació de l’autor per la proliferació de relats distòpics i apocalíptics a les sèries, pel·lícules i mitjans de comunicació. “Sempre hi ha hagut la repetició d’uns mateixos elements, molt lligada a uns comportaments morals i polítics, i una forma d’acostar-se a les problemàtiques que amenacen a extingir l’espècie humana i les societats tal com les entenem”, afirma, “per això volia explorar quins altres imaginaris es podien generar”.

Per fer-ho, Espluga parla de diferents vessants relacionats amb el col·lapse com poden ser la crisi climàtica, les catàstrofes tecnològiques, les guerres globals o les fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. De fet, admet que quan va començar a escriure no es pensava que la situació geopolítica arribaria al lloc on es troba actualment. “Al llibre ironitzo sobre el fet que ens haurem de preocupar de moltes coses menys de les guerres nuclears i just apareix un nou escenari amb l’Iran que fa servir aquest argument”, afegeix.

“Sí que és cert que la majoria dels temes que apareixen ja eren problemàtiques que teníem, simplement que en l’actualitat estan possiblement més agreujades”, lamenta, “com per exemple com seran els incendis i les danes que ens afectaran, com es transformarà el paisatge o quin serà l’impacte real de la intel·ligència artificial”.

Canviar les narratives

A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final, no com un col·lapse total, sinó més aviat com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva.

En aquest sentit, Espluga deixa clar que el fet de buscar un “canvi de narratives” no implica esborrar unes dades preocupants que poden fer referència a l’acidificació dels oceans, l’augment de temperatures o l’extinció d’espècies. “Les dades hi són, el problema és com emmarquem aquest perill”, explica, “si es continua fent des d’una fantasia col·lapsista, seran els grupuscles d’extrema dreta els que defensaran que ens hem d’anar a tancar en un búnquer i tenir pistoles i navalles”.

En canvi, insisteix en la importància de disposar d’altres narratives que posin sobre la taula propostes com poden ser “una revolució energètica en clau d’energia solar brutal, un canvi d’infraestructures urbanes que millorin la recollida de l’aigua o altres formes d’entendre arquitectònicament la vida en comú i tendir cap a edificis que funcionin a través de cooperatives”.

Per això la disputa del relat és clau si es vol impedir que partits d’extrema dreta “acabin tontejant explícitament amb tesis que invoquen pors de crisi i que depassen la gestió política quotidiana”. “Des del principi han sabut jugar les qüestions identitàries i han anat a relats que apel·laven molt més a donar resposta a aquesta visió general – que pot semblar molt abstracte – però que en realitat és el que mobilitza la construcció d’identitats individuals i col·lectives”.

Finalment, l’autor reconeix que part de la tesi cap a la qual vol tendir el llibre és un missatge d’esperança, però deixa clar que aquesta és “matisada”. “Hem d’explorar aquesta capacitat transformadora pel que fa a l’energia, l’habitatge, les ciutats, i també les relacions que tenim amb les grans empreses tecnofeudals”, assenyala, “són totes les coses podem fer ara i que tenim a l’abast de la mà”.