Com reconèixer els primers senyals d’una al·lèrgia alimentària en infants

Olympia Quirónsalud amplia el seu Servei d’Al·lergologia als pacients infantils. Els doctors Armando Bueso Fernández i John García Loria expliquen com reconèixer els primers símptomes d’una al·lèrgia alimentària i quan cal acudir a l’especialista.

Madrid, 5 de novembre de 2026. Un enrogiment al voltant de la boca després de prendre un aliment, l’aparició sobtada de faves a la pell o una reacció que es repeteix cada vegada que un infant menja un determinat producte poden ser els primers senyals d’una al·lèrgia alimentària. Tot i que no totes les reaccions cutànies indiquen una al·lèrgia, reconèixer aquests símptomes i consultar un especialista resulta fonamental per identificar-ne l’origen i prevenir possibles complicacions.

Les malalties al·lèrgiques es troben entre els problemes de salut més habituals durant la infància. La rinoconjuntivitis al·lèrgica, l’asma, la dermatitis atòpica i les al·lèrgies alimentàries poden manifestar-se des dels primers mesos de vida i evolucionar a mesura que l’infant creix.

Els doctors Armando Bueso Fernández i John García Loria, especialistes del Servei d’Al·lergologia d’Olympia Quirónsalud, expliquen que les primeres manifestacions al·lèrgiques poden aparèixer en edats molt primerenques.

En aquest context, Olympia Quirónsalud amplia el seu Servei d’Al·lergologia per oferir també atenció especialitzada a la població infantil, incorporant el diagnòstic, el tractament i el seguiment de malalties com les al·lèrgies alimentàries, la dermatitis atòpica, la rinoconjuntivitis al·lèrgica i l’asma. Aquesta ampliació permet oferir a les famílies una atenció individualitzada, adaptada a l’edat, els símptomes i les necessitats de cada infant, acompanyant-los durant les diferents etapes del seu desenvolupament.

Segons expliquen els especialistes, la dermatitis atòpica sol debutar entre els dos i els sis mesos de vida, mentre que les al·lèrgies alimentàries es poden detectar amb la introducció dels primers aliments, especialment la llet de vaca i l’ou. Per la seva banda, la rinoconjuntivitis al·lèrgica sol aparèixer a partir dels tres o quatre anys i l’asma bronquial es pot manifestar entre els tres i els cinc anys.

“Un dels signes que han de cridar l’atenció dels pares és l’aparició immediata d’enrogiment al voltant de la boca o d’erupcions cutànies després d’ingerir un aliment. És especialment important valorar-ho quan l’infant té dermatitis atòpica o hi ha antecedents familiars d’al·lèrgia”, explica el Dr. Bueso Fernández.

Tanmateix, l’especialista recorda que no totes les lesions cutànies relacionades amb l’alimentació són necessàriament al·lèrgiques. Per això, abans d’eliminar aliments de la dieta infantil, és important fer una valoració especialitzada.

La llet i l’ou, les al·lèrgies alimentàries més habituals durant els primers anys

Les al·lèrgies alimentàries no afecten de la mateixa manera totes les edats. Durant els primers mesos i anys de vida, les proteïnes de la llet de vaca i l’ou es troben entre els desencadenants més freqüents.

Una de les seves particularitats és que molts infants desenvolupen tolerància a aquests aliments a mesura que creixen, especialment durant els primers anys de vida, tot i que l’evolució depèn de cada cas.

Segons el Dr. García Loria, les al·lèrgies a la llet de vaca i a l’ou són molt freqüents en lactants i infants petits. Afortunadament, un percentatge important aconsegueix superar-les durant la infància, però cal fer-ne un seguiment per comprovar quan s’ha desenvolupat tolerància i si és possible reintroduir l’aliment de manera segura.

El comportament d’altres al·lèrgies alimentàries pot ser diferent. Les relacionades amb el cacauet i la fruita seca, com les nous o les avellanes, solen començar durant la primera infància i tenen més tendència a persistir amb els anys.

També poden aparèixer al·lèrgies al peix i al marisc, més habituals a partir dels dos o tres anys i durant l’edat escolar, així com als llegums, als cereals i a determinades fruites.

En els lactants es poden observar reaccions al blat o a la soja, mentre que en infants de més edat prenen rellevància altres aliments, com el préssec, les llenties o els tramussos.

Els especialistes d’Olympia Quirónsalud recorden que la gravetat d’una reacció no depèn únicament de l’aliment implicat. Tot i que algunes al·lèrgies poden provocar episodis importants, qualsevol aliment al qual l’infant sigui al·lèrgic pot desencadenar una reacció greu en determinades circumstàncies.

Quan una reacció al·lèrgica es converteix en una emergència

Una de les principals preocupacions de les famílies és saber distingir entre una reacció al·lèrgica lleu i una altra que requereix assistència mèdica immediata.

La manifestació més greu és l’anafilaxi, una reacció al·lèrgica sistèmica que pot evolucionar ràpidament, en qüestió de minuts, i comprometre la respiració o la circulació sanguínia.

Els doctors expliquen que hi ha determinats senyals d’alarma que mai no s’han de passar per alt.

“Entre aquests hi ha la dificultat per respirar, l’aparició de xiulets al pit, la tos persistent acompanyada de problemes respiratoris o els canvis sobtats en la veu, com una ronquera intensa”, indica el Dr. Armando Bueso.

També han d’alertar la inflor de la llengua o de la gola, la dificultat per empassar saliva, el mareig intens, la pal·lidesa extrema, la confusió o la pèrdua de coneixement.

“Una reacció al·lèrgica greu pot progressar molt ràpidament. Si un infant presenta dificultat respiratòria, alteracions de la consciència o signes d’afectació circulatòria després d’entrar en contacte amb un possible al·lergen, ens trobem davant d’una situació que requereix una actuació immediata”, adverteix el Dr. John García.

Davant la sospita d’anafilaxi, cal trucar al 112 i administrar adrenalina intramuscular mitjançant un autoinjector si està prescrita o disponible i se sospita una reacció greu, seguint les indicacions d’emergència. L’adrenalina constitueix el tractament de primera elecció i no s’ha de retardar esperant que actuïn els antihistamínics.

A més, els al·lergòlegs recorden que una anafilaxi es pot produir fins i tot sense lesions visibles a la pell, de manera que l’absència de faves no descarta una reacció greu.

La importància d’identificar l’al·lergen i evitar dietes innecessàriament restrictives

Quan hi ha sospita d’al·lèrgia alimentària, el diagnòstic ha de començar amb una història clínica detallada que permeti relacionar els símptomes amb l’aliment consumit, la quantitat ingerida i el temps transcorregut fins a l’aparició de la reacció.

El Servei d’Al·lergologia d’Olympia Quirónsalud disposa de diferents eines diagnòstiques, entre les quals hi ha les proves cutànies mitjançant prick test, les proves fetes amb aliments frescos i les anàlisis de sang per detectar anticossos IgE específics enfront de determinats al·lèrgens.

Aquestes proves ajuden a identificar possibles sensibilitzacions, tot i que els resultats s’han d’interpretar sempre juntament amb els antecedents i les manifestacions clíniques del pacient.

“És fonamental saber exactament a quin aliment és al·lèrgic un infant. No es tracta de retirar productes de la seva alimentació per precaució sense un diagnòstic adequat, sinó d’identificar-ne el responsable i establir les mesures necessàries perquè pugui mantenir una dieta tan completa i segura com sigui possible”, destaquen els especialistes.

En determinats casos, i sempre sota supervisió mèdica, poden ser necessàries proves d’exposició oral controlada per confirmar o descartar una al·lèrgia o comprovar si l’infant ha desenvolupat tolerància.

Un cop establert el diagnòstic, el tractament inclou evitar l’al·lergen responsable, valorar possibles reaccions creuades quan correspongui i disposar d’un pla d’actuació davant d’exposicions accidentals.

Els infants amb risc d’anafilaxi han de disposar de la medicació de rescat indicada pel seu especialista, inclòs l’autoinjector d’adrenalina quan estigui prescrit, i els seus familiars i cuidadors han de saber com utilitzar-lo.

De la dermatitis atòpica a l’asma: què és la marxa atòpica

Les diferents malalties al·lèrgiques de la infància poden estar relacionades. En alguns infants hi ha una predisposició genètica que afavoreix l’aparició de diverses manifestacions al·lèrgiques al llarg del seu desenvolupament.

Aquest fenomen es coneix com a marxa atòpica i descriu una possible evolució des de la dermatitis atòpica durant els primers mesos de vida cap a l’aparició d’al·lèrgies alimentàries, rinoconjuntivitis i asma durant la infància.

“La dermatitis atòpica d’inici primerenc, especialment quan hi ha antecedents familiars d’al·lèrgia, pot indicar una predisposició més gran a desenvolupar altres malalties al·lèrgiques. Per això és important fer un seguiment adequat i valorar l’aparició de nous símptomes”, expliquen els doctors Bueso i García Loria.

No obstant això, aquesta evolució no es produeix en tots els pacients. Tenir dermatitis atòpica no significa que l’infant hagi de desenvolupar necessàriament asma o al·lèrgies alimentàries.

La valoració individualitzada permet identificar factors de risc i establir mesures de seguiment adaptades a cada etapa del desenvolupament.

Tractaments personalitzats per controlar els símptomes i millorar la qualitat de vida

L’abordatge de les al·lèrgies infantils depèn del tipus de malaltia, de l’al·lergen responsable i de la intensitat dels símptomes.

En les al·lèrgies alimentàries, un cop confirmat el diagnòstic, resulta fonamental evitar l’aliment desencadenant i disposar d’instruccions clares per actuar davant d’una ingesta accidental.

En els infants amb al·lèrgia al pol·len, les mesures preventives durant les èpoques de més pol·linització poden ajudar a reduir l’exposició. Els tractaments amb antihistamínics i col·liris permeten controlar determinats símptomes nasals i oculars, mentre que els pacients amb asma poden necessitar tractaments inhalats després d’una valoració clínica i funcional respiratòria.

A més, en determinats pacients pot estar indicada la immunoteràpia amb al·lèrgens, un tractament específic que busca modificar la resposta del sistema immunitari enfront de les substàncies responsables de l’al·lèrgia.

En aquest sentit, els doctors afirmen que la immunoteràpia ens permet actuar sobre el mecanisme de determinades al·lèrgies respiratòries, més enllà del control puntual dels símptomes. Tanmateix, la seva indicació s’ha d’individualitzar i requereix un seguiment especialitzat.

A Olympia Quirónsalud, l’administració de les dosis d’immunoteràpia que requereixen supervisió presencial es fa al mateix servei, amb un període d’observació posterior de 30 minuts per detectar possibles reaccions.

Els especialistes insisteixen que l’objectiu del diagnòstic i del tractament no és únicament reduir els símptomes, sinó també facilitar que els infants puguin desenvolupar les seves activitats habituals amb seguretat.

“Una al·lèrgia ben diagnosticada i controlada no ha d’impedir que un infant porti una vida activa. L’important és que les famílies coneguin els desencadenants, sàpiguen reconèixer els senyals d’alarma i disposin d’un tractament adaptat a les seves necessitats”, conclouen els doctors Bueso Fernández i John García Loria.