Asempleo desmunta mites sobre la sinistralitat en l’ocupació temporal

El factor de risc determinant dels accidents laborals no és la modalitat de contracte, sinó la naturalesa de l’ocupació sol·licitada per l’empresa client, segons l’informe ‘Sinistralitat en Empreses de Treball Temporal enfront de Contractació Directa’, elaborat per Asempleo juntament amb el Centre de Predicció Econòmica (Ceprede).

L’informe, que es va presentar a la jornada ‘Cap a una temporalitat sense accidents i més segura’, subratlla la necessitat de situar el focus preventiu en la tasca, alhora que desmitifica la percepció del sector en demostrar que la sinistralitat és sistemàticament més elevada en la contractació temporal directa que en la gestionada per les ETT.

Marta Lucas, Policy Advisor d’Asempleo, ha destacat que “qualsevol accident laboral, per lleu que sigui, és un fracàs col·lectiu. Per això, des d’ASEMPLEO hem volgut impulsar aquest informe: no per comparar xifres, sinó per entendre les causes arrel. Les dades demostren que el nostre sector està fent un esforç ingent en prevenció, però també que el focus s’ha de posar en el risc inherent a certes tasques, independentment de qui les contracti”.

L’informe reflecteix l’esforç proactiu del sector de les ETT en matèria de prevenció. Una dada clau és que el 83% dels treballadors accidentats provinents d’ETT havien rebut una avaluació de riscos específica per al seu lloc, una xifra que baixa 19 punts, fins al 64%, en el total nacional de contractació directa. A més, els accidents dels treballadors d’ETT suposen únicament el 3,5% del total d’accidents amb baixa en jornada laboral a Espanya. Així mateix, l’estudi indica que les baixes laborals gestionades per ETT tenen una durada menor. La mediana dels dies de baixa és d’11 dies per a les ETT, mentre que en la contractació directa puja a 14-15 dies.

RISCOS

El document, presentat per Marta Lucas, Policy Advisor d’Asempleo; Juan José Méndez, director d’estudis i programes de Ceprede (Universitat Autònoma de Madrid), i Adrián Vallejo, integrant del Departament d’Economia de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT), subratlla que les ETT són receptores dels segments d’ocupació que els sol·liciten les empreses i que són precisament aquestes ocupacions (com Operadors d’instal·lacions i Peons) les que tenen una major propensió implícita de risc.

Tot i aquest punt de partida, les dades demostren que la sinistralitat és molt més nombrosa en la contractació directa. L’any 2023, els accidents en operacions d’ETT (21.172) van representar només l’11,7% dels ocorreguts en contractes directes de les empreses (181.643).

“L’anàlisi estadística ha de ser rigorosa. En creuar les dades, observem que les ETT concentren els seus serveis en ocupacions amb un risc objectiu més elevat, però fins i tot amb aquesta variable, els seus índexs de sinistralitat i la durada de les baixes són menors. Això suggereix que la gestió professionalitzada de la prevenció que realitza el sector és un factor mitigador”, ha afegit Lucas.

La trobada ha comptat, a més, amb la participació de José Antonio Fernández Avilés, director gerent de la Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals, qui ha fet un resum final de la jornada i ha plantejat el camí a seguir en matèria de prevenció al treball per a tot tipus d’empreses.

PROPOSTES

L’informe inclou una sèrie de recomanacions per millorar l’anàlisi de la sinistralitat a Espanya. La principal és la necessitat d’evitar anàlisis simplistes i comprendre amb rigor la realitat del sector. Per això, es proposa avançar cap a una homogeneïtzació de les fonts estadístiques (SEPE, SIGETT, MITES) que permeti integrar adequadament la figura del fix discontinu i distingir clarament entre temporalitat directa i contractació per ETT. Així mateix, es suggereix considerar un índex d’incidència complementari a l’estàndard, basat en la contractació inicial registrada pel SEPE, per permetre una comparativa més precisa.

Asempleo va reiterar que les ETT “formen part fonamental de la conformació de l’ocupació a Espanya i compleixen una tasca crucial per a una economia amb alta estacionalitat, que necessita treballadors formats per als pics de producció i flexibilitat. El sector serveix tant com a porta d’entrada per als joves que busquen la seva primera feina, com de palanca per al talent sènior que busca reenganxar-se de nou al mercat laboral”.